Nascuda el 1932
Filla d‘immigrants treballadors de Can Madolell, ens explica la duresa de la guerra, anar al refugi i el perill dels bombardejos a Sant Just.
La Sra. Sánchez va passar la guerra a Sant Just, ella llavors era alumne alumna de les Escoles Núria. La seva família era veïna del carrer Creu i recorda que va anar al refugi antiaeri, fins hi i tot alguns del veïns que hi havia. Al 1938, quan es va fer el refugi Just Desvern, veié arribar forces veïns i veïnes de Barcelona com la família Surroca fugint de les bombes de la capital, que havien ensorrat els seus habitatges en alguns casos i en d’altres per precaució. L’octubre del 38, en plena batalla de l’Ebre, la tranquil·litat a la població va ser trencada amb el bombardeig nocturn de l’aviació italiana.
Font d’arxiu: Miscel·lània
Font d’arxiu: Fotògraf Jordi Amigó 2013
Filla d’immigrants, va néixer en plena República a Sant Just Desvern, on ha viscut tota la vida. El seu relat ens explica la duresa de la guerra i la postguerra, com el seu pare va estar empresonat en un camp de concentració a Tudela durant dos anys. Els perills dels bombardejos els obligaven a anar a resguardar-se al refugi de les Escoles Nacionals.
Un aixecar-se ben d’hora per treballar i estudiar, per tirar endavant els estudis de magisteri.
Mestra a l’acadèmia Texas, i en el seu propi parvulari al Barri Sud. Unes vivències que ens omplen de coneixement d’una vida viscuda en uns anys de molts canvis.
“ … quan la cosa es va posar ja més, i més que anaven arribant cap aquí, va ser quan vem anar al refugi. Amb unes escales que eren de terra, que baixaves fins a baix, i allà pues no hi havia respirador, ni havia res. Vull dir, si allà hagués caigut una bomba, (…), ens haguéssim quedat allà dintre.»
BOMBARDEIG
Minutatge [Min: 32:30 – 35:00]
Escolti una cosa, vostès tinc entès, em deia abans, que havia entrat en el refugi de les Escoles Nacionals? Què recorda d’aquest refugi o quan hi havien entrat?
Quan havíem entrat? Primer, quan van començar a tirar les bombes, que havien caigut ja a Barcelona i a Sant Just, també.
Van caure bombes aquí Sant Just? On van caure?
Va caure cap a Esplugues, va caure alguna. I a llavons a Sant Just, nosaltres quan ens portaven cap al refugi, mentres estaven al refugi, l’habitació que dormíem la meva germana i jo, havia entrat metralla. I ja la meva mare quan va veure que hi havia la metralla mentrestant. Al principi, quan se sentien les sirenes de perill, ens portava al pati, al pati que teníem un pi molt gran, i ens portava allà sota, però després quan la cosa es va posar ja més, més, que anaven arribant cap aquí, va ser quan vem anar al refugi.
Van anar al refugi, i com era aquest refugi?
Pues com era, com estava després. Amb unes escales que eren de terra, que baixaves fins a baix, i allà, pues, no hi havia respirador, ni havia res. Vull dir, si allà hagués caigut una bomba, doncs, tots els que estàvem a dintre, ens haguéssim quedat allà dintre.
Entraven per l’escola, per la porta de l’escola?
Sí, per davant de l’escola, que encara hi havia, pues, últimament, jo no sé ara, perquè no he estat. Hi havia l’entrada que estava tapiada.
L’entrada tapiada, al pati?
Sí.
Després de la Guerra, no va entrar més en aquest refugi?
No, no, no. Veiem que estava en allà però no vem entrar. No, no. No es podia passar tampoc, estava tapiat.
Recorda algú que entrés amb vostès al refugi?
Home, dintre de la família, alguns veïns que hi havia. Veïns d’aquestes cases que estàvem allà, pues aquests també van entrar.
Qui eren aquests veïns?
Bueno, els veïns de fora, ja no [Dubte]. Hi havia una senyora que me’n recordo que tenia un fill que es deia Gregorio. I sí, hi havia una senyora que era Matilde, i tenia una filla que també
jugàvem a llavons quan abans de la guerra, jugàvem tots al carrer perquè es podia jugar, no hi trànsit d’ara, i ens trobàvem al vespre, allà, totes jugant, i les mares parlant. I en fin.
Això al carrer de la Creu?
Al carrer de la Creu, sí.
Llavors vostès pujaven al refugi des del carrer de la Creu?
Transcripció. Testimoni de Dona 2013. -Pag. 14 -15. Enregistrament audiovisual. DVD 2,11 GBybtes i cinta MiniDV a capsa 2013. Minutatge [Min: 32:30 – 35:00] 02’30
Molts santjustencs i santjustenques recorden els efectes del bombardeig a baix a la carretera, la nit del 8 al 9 d’octubre, diversos són els que recorden haver anat al refugi a cercar protecció. La gran majoria de testimonis hi van anar el darrer dia de la guerra el 25 de gener de 1939, dins de la galeria van esperar l’entrada de les tropes franquistes, amb molta por.
L’any 2008 durant la passejada on vam visitar l’espai del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.