Em dic Vicenç Riera, tinc 62 anys i amb aquestes sabates camino tot sol per aquesta vida des de fa molts anys. La meva dona, la Mireia, va morir al març de 1935, després d’una llarga malaltia. Poc després els meus fills, en Josep i en Ricard, van ser cridats per anar a la guerra i no se res d’ells; i tots els meus germans van marxar exiliats a França, pels seus ideals polítics. Jo no vaig ser capaç de marxar per la meva condició física. Orfe de naixement, una tieta es va fer càrrec de mi i em vaig convertir en el cinquè entre nou germans. Vaig créixer dins una família anarquista humil. Gràcies a un amic proper del meu pare, vaig aprendre l’ofici de ferrer i serraller, però des de fa molts anys, treballo a la fàbrica de banyeres Can Sauret, on lluito cada dia per millorar les nostres condicions laborals i els nostres drets com a treballadors dins del Sindicat de Professions Liberals de la Confederació Nacional del Treball (CNT).