Nascuda el 1929
Descendia d’una família santjustenca amb propietats a la carretera afectades pel bombardeig. La mare es va casar amb un barceloní i passava els estius al passatge Petit, a can Canals, que era de la família.
Nascuda al 1929 a Esplugues, viurà entre Barcelona i Sant Just fins acabada la guerra amb els seus avis i tiets. Anys més tard, es va casar amb Joan Palau d’Esplugues. La feina del seu marit la portà a viure a Galícia i al Marroc, on va conèixer una altra religió, model de relacions socials d’explotació colonial inexistents avui dia. En retornar de l’Àfrica es va instal·lar a Sant Just definitivament, a prop de la família.
Font d’arxiu: Colecció familiar.
Font d’arxiu: Fotògraf Víctor Murillo 2014.
Forma part del conjunt de barcelonins que van cercar a poblacions veïnes la pau i la seguretat que la capital de Catalunya no oferia, un ambient que retrata molt bé la pel·lícula de Jaime Camino, Las largas vaciones del 36.
La Sra. Petit, com d’altres famílies, van marxar d’una Barcelona bombardejada, i van passar bona part de la guerra a Sant Just de forma tranquil·la, amb una alimentació millor que a la capital, anant a les escoles del poble i emprant de forma esporàdica el refugi. L’octubre del 38, en plena batalla de l’Ebre, la tranquil·litat va ser trencada amb un bombardeig nocturn de l’aviació italiana.
“El bombardeig, de vegades durava minuts, de vegades 10 minuts.“
El refugi de l’Ateneu dieu que hi vau anar una vegada?
Sí, ui, sí quan d’aixòs sí , lo que no me’n recordo… clar nosaltres aquell temps el vèiem molt llarg, les coses es veuen diferentes i sí dèiem que era molt llarg, si la vivència de …
Tenia llum el refugi?
No què va! Que jo recordi no hi havia llum.
I la mestra entrava amb vostès al refugi?
Sí, si, tots.
Poca estona, no a dintre?
Home fins que durava el bombardeig, de vegades durava minuts, de vegades 10 minuts, de vegades 5 minuts, no ho sé, no preciso, és que no puc precisar.
Bombardeig.- Minutatge [11:00-12:05]
Aquesta casa de la carretera que diu que va caure l’obús?
Sí
On estava?
Mira després hi va haver-hi la Creu Roja.
Sí, sí.
Després hi va haver la Caixa, però això ja és una vivència …
Aquesta casa de qui era?
De la meva… era la casa pairal dels meus, de la meva àvia materna.
De l’àvia materna?
Sí de Can Canals.
I allà qui hi vivia quan va caure l’obús?
No hi vivia ningú, ells ja vivien a la Casa Gran, ja havien fet família, ja això … amb els anys… com que la meva descendència a Sant Just és llarguíssima.
Però ells no hi eren diguem-ne, quan va caure l’obús?
Avis, tataraavis, una vivència a Sant Just allò que molt.
Quan va caure l’obús ells no hi eren?
No, no.
Estava llogada la casa, diguéssim?
Em penso que ja no hi havia gran cosa, una casa abandonada em penso.
L’any 2008, vam visitar l’espai on suposadament hi havia d’haver l’entrada i la sortida del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera i, durant la passejada, vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.