Nascuda el 1926
Recorda la bomba caiguda prop de la caserna de les Banyeres, ocupada per la intendència de l’aviació, semblaria que la mateixa nit del 8 al 9 d’octubre, , en concret en una vinya de la Mallola.
Des que la Pilar tenia 5 anys que viuen a Sant Just. El seu pare era obrer de la Sanson. De més gran comença a treballar com a modista a casa com ho feia la seva mare i germana. Es casarà amb Frederic Planas Cisneros. Dona vital i alegre a qui ha agradat sempre anar a fer visites i escriure cartes. Avui la Pilar ja passa dels 100 anys.
Font d’arxiu: Miscel·lània X. 1926.
Font d’arxiu: Fotògraf Víctor Murillo 2014.
La Pilar forma part del grup de veïns i veïnes que van sentir de lluny l’explosió de les bombes d‘aviació la nit del 8 al 9 de novembre de 1938 llançades per uns avions italians, Savoia Marchetti, que lluitaven al costat de les tropes franquistes. Recorda l’esvoranc que va causar una de les bombes en una vinya enfront de les Banyeres, on hi havia la Intendència d’aviació.
La Pilar i una companya van entrar al refugi de les escoles del Grup Escolar Municipal quan era al cinema de l’Ateneu i en sentir les sirenes els van fer sortir. L’atac es produí al tram final de la Batalla de l’Ebre, i tres mesos més tard les tropes franquistes feien la seva entrada a Sant Just Desvern i a Barcelona.
“Estava al cine, van tocar la sirena i van obrir les portes per anar al refugi.”
BOMBARDEIG
12:25- 12:57
La que sí que va caure va ser darrera de casa, allà davant d’on hi ha la farmàcia d’aquí darrere Els Pisos, hi havia la… Hi havia una vinya llavorens. (Riu) I després varen… Com que anàvem escapant-se que marxaven, que no van poder descarregar a Barcelona, van tirar les de cal Masclans, a cal Manco i a ca la Rogelia. (Riu i adreçant-se a Teresa Ibañez) Te’n recordes de la Rogèlia?
Andrea Montoro (crida des de fora càmera): Guisonis!!!
No me’n recordo… ?? Per això va quedar aquell, aquella porta que hi ha on hi havia la Creu Roja obert aquell carrer. Perquè han ensorrat les dues cases.”
REFUGI
[26:41-26:48] Estava al cine, van tocar les sirenes i van apagar els llums, després van obrir les portes perquè anéssim cap al refugi” ../.. [26:19-26:37 ] “Jo, jo no em feien por els bombardejos. Però tenia una amiga que n’hi feia moltes, per cert que aquí hi ha una neta seva. I jo com sentia: «Va, va Pilar anem, anem, anem….»
I em portava… Entràvem per allà la pista nosaltres, aquella porteta que es veu a baix a les, a les escoles Montserrat.
Font: Passejada intergeneracional pels espais del Bombardeig 17/05/2008. [Min.12:25-12:57] 0’32 [26:19-26:37] 0’18 [26:41-26:48] 0’05
Molts santjustencs i santjustenques recorden els efectes del bombardeig a baix a la carretera, la nit del 8 al 9 d’octubre, diversos són els que recorden haver anat al refugi a cercar protecció. La gran majoria de testimonis hi van anar el darrer dia de la guerra el 25 de gener de 1939, dins de la galeria van esperar l’entrada de les tropes franquistes, amb molta por.
L’any 2008 durant la passejada on vam visitar l’espai del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.