Nascut 1924
Descendent d’una família de menestrals del ram de la construcció. Va anar a l’escola de l’Ateneu fins que va esclatar la guerra civil. Farà tasques de meritori i de manobres a diferents empreses.
Fill de petits menestrals del ram de la construcció, va anar a l’escola de l’Ateneu, i durant la guerra treballà de meritori a la Col·lectiva de Paletes, que eren els responsables de la construcció del refugi. Finalitzat el servei militar milità de la ma del seu germà gran Antoni al clandestí Front Nacional de Catalunya. Va ser president de l’Ateneu, cantaire i president de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors. Ha estat empresari local del ram de la construcció.
Font d’arxiu: Fotògraf Jordi Amigó 2014
Font d’arxiu: 1937. Jaume Bosch Andreu. Miscel·lània X
En Rafael tenia gairebé 15 anys quan el 25 gener del 1939, anà a posar llums d’oli a l’interior del refugi que havien construït els seus companys de la Col·lectiva de Paletes, entre El Grup Escolar Municipal i el carrer d e l’Ateneu.
Segons en Rafel potser va ser aquell dia que es va inaugurar el refugi, les tropes nacionals ja eren situades a la riba dreta del Llobregat. Aquella mateixa tarda amb la seva arribada i la sortida del veïnat del refugi la guerra finalitzava a Just Desvern.
“d’oli unes coses d’així d’oli i alguna espelma i vem anar seguint tot això i ho vem deixar a punt pel vespre perquè se, ja se … Suposava que entrarien els franquistes.”
El moment de construir-ho:
Si si, Jo era meritori de la unió de paleta de Sant Just i es clar tenia contactes perquè sempre anava a buscar les fulles que feien els treballadors. I quant van fer el refugi jo venia aquí i precisament el 25 de gener del 39 al de matí amb el Marcel Camprecios que li diuen Marceno vem entrar que aquí havia la entrada aquí havia la entrada que feia una cosa com això i llavors entraves a dins baixaves per qui i de tant en tant feien un pou per treure les terres i allà al final al carrer Montserrat també havia un pou en acabar els tapaven.
Quedaven tapats i llavores el refugi anava tot això d’aquí perquè aquest canto d’allà no van poder posar cap allà perquè aquí passa la cloaca de l’Ateneu que es una servitud que te amb l’Ajuntament quant van vendre les escoles al 34.
Allà on t’hi ha ara hi ha ara la senyora Moncosi. Això jo el 25 al demati amb el Marceno com dic vem entrar per aqui i portaven no se si espelmes o per posar allò aquells
De carburo?
Llavors com es allà miraves cap allà i en acabar aquesta casa que en deien Can Lleis a llavores allà hi havien ametllers de can Modolell i a dalt de tot aaa al carrer de l’Ateneu a llavons hi havia l’altre sortida o entrada i feia com això igual. No de carburo no d’oli unes coses d’així d’oli i alguna espelma i vem anar seguint tot això i ho vem deixar a punt pel vespre perquè se, ja se… Suposava que entrarien els franquistes.
[Pilar Frarigola li fa un comentari]
Sí. I es clar la gent a llavorens hi vindrien em sembla que no se si és aquell dia que el van estrenar jo només recordo que vem anar tot aquest seguit i quan vem ser alla vem tornar. Vem tornar cap aquí i vem tancar la porta que només se com va ser i ja vam tancar. Això es el que recordo jo del refugi aquest. Que era, que era un, una amplada no sé potser una cosa així oi?
Més ampla, més ampla [diu algú des de fora càmera]
Una mica mes ampla i llavorens era de terra i els pous, els pous hi tenien un cabrastany que en deien, que no se si un cabrestrany sabeu que es? era com una corriola i es posava un, un home en un costat del altanar? i anaven traïen la terra amb uns cabassos grans llavoren els abocavem al torro ai al carro eh i se l’emportaven no se on”.
Font: Enregistrament audiovisual. DVD. Passejada intergeneracional pels espais del Bombardeig 17/05/2008. Minutatge [04:33 – 07:49] 3’16
Molts santjustencs i santjustenques recorden els efectes del bombardeig a baix a la carretera, la nit del 8 al 9 d’octubre, diversos són els que recorden haver anat al refugi a cercar protecció. La gran majoria de testimonis hi van anar el darrer dia de la guerra el 25 de gener de 1939, dins de la galeria van esperar l’entrada de les tropes franquistes, amb molta por.
L’any 2008 durant la passejada on vam visitar l’espai del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.