Nascuda 1921
Dona que va néixer en un ambient lliurepensador gracies al seus pares, va viure moments difícils com la guerra però no va deixar la seva passió dels estudis i poder treballar com farmacèutica.
Els seus pares van ser persones lliurepensadores i van transmetre aquesta actitud a les seves filles. La Rosa i la seva germana van anar a l’escola de l’Ateneu, durant la guerra van continuar estudiant malgrat les dificultats, passada la guerra va estudiar farmàcia. Dos anys després d’acabar la carrera es va casar amb Manel Tubella Fajardo de Sant Just van arribar els seus dos fills i posa la primera farmàcia a l’Hospitalet on aconsellarà a les dones obreres en la seves lluites diàries.
Font d’arxiu: Fotògraf Victor Murillo 2014.
La Rosa forma part del conjunt de barcelonis que van cercar a poblacions veïnes la pau i la seguretat que la capital de Catalunya no oferia, un ambient que retrata molt bé la pel·licula de Jaime Camino, Las largas vaciones del 36. La Sra. Piquet com d’altres famílies van marxar d’una Barcelona bombardejada.
I van passar bona part de la guerra a Sant Just de forma tranquil·la, amb una alimentació millor que a la capital, anant a les escoles del poble i emprant de forma esporàdica el refugi. L’octubre del 38 en plena batalla de l’Ebre la tranquil·litat va ser trencada amb un bombardeig nocturn de l’aviació italiana.
“Una nit (…) es va sentir aquí un soroll horrorós, d’una explosió.”
Parlàvem abans del refugi de l’Ateneu, que …
Ah, sí.
Que vostè ens ha dit que hi havia anat.
Aquí va passar una cosa. Era una nit. Es va sentir aquí un soroll horrorós, d’una explosió, que no sabíem què passava. Però una cosa molt forta. Ens vem espantar. i el meu pare diu, doncs: «Anem al… anem al… al refugi.»
No hi havia estat mai, al refugi. Era entrant, allà aquell tros que hi ha arbres, ara, em sembla. Doncs en allà, s’entrava per allà. Hi vem anar, i aleshores, quan hi …
Per on va entrar? Per la part de… on va entrar? On era l’entrada?
Al… al carrer de l’escola. Com se’n diu, del ca …
[La Josefina] Carrer Montserrat.
Això. Carrer Montserrat.
Va entrar per l’escola, diguem-ne.
Sí, sí, vem entrar per allà, com si anessim a l’escola. igual.
Com si anessin a escola, vaja.
Sí. I aleshores, aquí casa, es clar, hi havia la meva àvia. Hi havia el meu pare i la meva mare. I… i la tia monja, la meva germana i jo. I esclar, tots vem dir: «Do… doncs escolta, anem… anem allà». Si almenys allà potser no ens passarà re. I la meva… a la meva àvia li vem dir [riu].
Era molt sorda. I pujava l’escala i li vem dir: «Iaia, no te’n vagis a dormir, que volem anar al daixò«.
Vem tenir una mica de feina a que ens entengués, perquè això del refugi a ella li va venir una mica gran, no? I diu: «On diu que aneu?». Dic: «Doncs anem a l’Ateneu o així». «Oh, feu lo que vulgueu, jo no vinc. Jo me’n vaig a dormir». I no va voler venir. I en canvi, la monja, que tenia tan…tes ganes d’anar al cel, va ser la primera de voler anar al refugi [riu].
Ai! em fa riure una mica, oi?
Total, que …
És dir, que la tia monja sí que va voler anar al …
La tia monja …
Sí.
… Vostè, la seva mare …
Era tia, era tia, però era germana del meu avi, eh?
Sí. Vostè, la seva mare, la tia monja i el seu pare, tots cap al refugi.
Sí. I vem agafar una manta, me’n recordo, cada u, perquè allà feia un fred… era humit, era terra humida… i jo me’n recordo d’haver sortit d’allà amb una manta lligada amb una… amb una… amb un… amb un imperdible aquí davant perquè no em caigués. Perquè no teníem… vem marxar sense roba! Només ens vem poder endur la manta del so… i va ser… aquell soroll va ser que van volar el pont de Molins de Rei. Que des d’aquí va ser un barrababum. I clar, (…?).
Quanta estona va estar al refugi?
Un … a la nit.
Una nit.
I l’endemà al matí, doncs vem sortir. Ja hi havia soldats per tot arreu. Se’ns van ficar aquí casa. Ens van prendre la casa.
Font: Transcripció: Testimoni de Dona 2009. – Pàg. 306 -307. Enregistrament audiovisual DVD 2,11 GBybtes i cinta MiniDV a capsa 2009. [Min 43:40 – 46:09]
Molts santjustencs i santjustenques recorden els efectes del bombardeig a baix a la carretera, la nit del 8 al 9 d’octubre, diversos són els que recorden haver anat al refugi a cercar protecció. La gran majoria de testimonis hi van anar el darrer dia de la guerra el 25 de gener de 1939, dins de la galeria van esperar l’entrada de les tropes franquistes, amb molta por.
L’any 2008 durant la passejada on vam visitar l’espai del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.