Nascuda 1926
El seu pare va ser regidor a l’Ajuntament, durant la guerra. La Teresa té records de la guerra, del refugi de l’Ateneu, de la gana que van patir i de l’entrada dels nacionals.
Filla de Josep Ibañez Martí, te records de la guerra, del refugi de l’Ateneu, de la gana que van patir i que va portar a que el seu pare entres de regidor a l’Ajuntament, de l’entrada dels nacionals. El seu pare vinculat a la CNT s’amaga un temps fins que l’agafen i li fan un Consell de Guerra. Teresa veu com durant set anys desapareix la figura paterna de la família. Ella serà cantaire a l’Orfeó Enric Morera, serà catequista i majordoma a la parròquia.
Font d’arxiu:1937-38 Miscel·lània X. Cañado-Buxeda
Font d’arxiu: Fotògraf Víctor Murillo 2014
La Teresa conserva viu el record del soroll que feien els avions anomenats paves, uns aparells d’observació de l’aviació franquista que solia precedir els bombarderes i que anaven molt a poc a poc.
Ella com altres veïns i veïnes va acudir al refugi el dia 25 de gener de 1939 i recorda haver-hi entrat per la boca existent al carrer de l’Ateneu, més enllà del cinema en direcció al carrer Major.
“Jo només recordo les paves que deien que eren les avions que bombardejar, bombardejaven.”
Vostè també va estar al refugi de l’Ateneu, i concretament va ser l’últim dia aquest …
Si però nosaltres entraven per dalt per allà on hi ha la torre …
Ella va entrar per la porta de l’Ateneu …
Sí. Al costat de l’Ateneu amb el meus pares i els meus germans però jo tenia 12 anys era molt petita jo.
Bombardeig.
Jo només recordo les paves que deien, que eren les avions que bombardejar, bombardejaven
que deien mirin que ja venen les paves, ja venen les paves miraven això no se i després també Bueno van caure bombes aquí a baix a la …
Refugi.
Después en parlem.
Bueno no vaig entrar al refugi aquest i van vindre al vespre uns senyors bueno es quant van obrir la intendència i tothom anàvem a agafar coses a la intendència eh si i llavors hi ha matalassos i tot van entrar els homes i van dir: «¿Quién hay aquí?». I els van dir, no se qui, els va dir que: «Només hi ha mujeres, niños e inválidos.» Per sort per casualitat el meu pare era un dels invàlids i a llavors [Van dir] «Ya pueden irse todos a casa.» I ens en van anar….”
Font: Enregistrament audiovisual. DVD. Passejada intergeneracional pels espais del Bombardeig 17/05/2008. Minutatge [09:58 – 11:22] 1’24
Molts santjustencs i santjustenques recorden els efectes del bombardeig a baix a la carretera, la nit del 8 al 9 d’octubre, diversos són els que recorden haver anat al refugi a cercar protecció. La gran majoria de testimonis hi van anar el darrer dia de la guerra el 25 de gener de 1939, dins de la galeria van esperar l’entrada de les tropes franquistes, amb molta por.
L’any 2008 durant la passejada on vam visitar l’espai del refugi i diversos indrets afectats per la caiguda de les bombes a la carretera vam recollir molts testimonis. L’Arxiu Municipal conserva entrevistes fetes a Ràdio Desvern, al mateix arxiu o durant treballs de recuperació de la Memòria Històrica en els que ha participat l’Ajuntament amb l’ajut del Memorial Democràtic.